​​A la tarda, sovint vaig a la Cort, al palau de Whitehall. És el lloc on tot es mou i tot se sap, i m’interessa estar al corrent de tot el que es cou en el regne. Allí és on ens reunim els comandants de la flota anglesa. Últimament tenim molta feina ja que pesa damunt una amenaça molt gran: l’Armada Espanyola! Li diuen la Invencible, però ja veurem... A la Cort és on puc gaudir de companyia femenina, especialment de la meva amiga Lady Mary Newport. És la dama de companyia d’Eleanor Westbrook, ja que tot i néixer en una noble família, es va quedar sense mitjans un cop van morir els pares i va haver de passar a ser la dama de companyia de Lady Westbrook a la cort.  Aquí també puc gaudir de diversos esports i passatemps, com la falconeria al park de St. James o, fins i tot, el tennis i les bitlles. No obstant això, quan volem jugar a tenis, anem sovint fins a Hampton Court ja que disposa de la millor pista de tenis de tot el regne. Si ens quedem a la cort, com en els freds dies d’hivern, gaudim de diversos jocs de taula, com els escacs o jocs de cartes, molt apreciats per les dames.

​

 

 

Sopo cap al tard i, si estic a la Cort, després gaudeixo d'una bona conversa acompanyada d’una bona copa de claret, sovint amb la sensació que mil ulls et vigilen i espien. I sempre que puc, una mirada furtiva a la meva estimada.  Tot plegat és una rutina que no m’escau, que em disgusta. Jo sóc una home d’acció, un home de mar, feliç en el brogit de la batalla. Però és el que toca quan has nascut entre coixins! Has de fer el que cal, el que toca, el que et manen.  Quan és negra nit, torno en carruatge cap a casa. Allí, si no estic cansat, llegeixo davant la llar de foc de la meva cambra. Sol, sempre sol. Somiant que estic a la popa del meu vaixell, dirigint-me cap al combat, cap a la glòria.